El terra de la capella fonda

 

Obra ceràmica feta entre el anys 1993-1994 amb inauguració al 1994.
 

Podem quedar sorpresos per la dimensió del serpent, la bèstia que s'arrossega per terra i que serpentejant s'aixeca fins al sostre del fresc de l'Apocalipsi, que va fer l'any 1991 l'hongarès Adam Kisléghi, creant una sensació d'unitat.
 

Just a l'entrada descobrim el signes del zodíac. Els trobem freqüentment a les portalades de les esglésies romàniques. És com el curs del temps representant els 12 mesos de l'any que se succeeixen ininterrompudament. S'aprofiten les formes de l'espai: l'allargada dona la base d'una creu llatina, essent-ne visibles els tres claus i aprofitant l'amplada dels pilars de la volta gòtica en intersecció amb el rectangle dels signes del zodíac es crea la creu grega.
 

El serpent (el mal) es mostra i s'amaga i, en la part superior, s'enrosca al tronc d'aquest arbre. En aquesta darrera imatge hi descobrim dues referències: l'acció malèfica del serpent temptador enrotllat a l'arbre del bé i del mal del "Paradís" i l'acció benèfica oferint la curació a tot israelita que esguardés la serp d'aram que Moisès havia penjat d'un estendard (Mn.21,9).
 

A terra apareixen xifres que cal d'interpretar:
 

VII símbol de perfecció, set segells té el pergamí amb el projecta de Deu sobre l'historia i la humanitat. També simbolitza la totalitat, la plenitud, en les petjades de les tradicions religioses ancentrals.
 

IV és símbol d'universalitat. Els punts cardinals engloben l'extensió de la terra.
 

XII assenyala al poble de Deu, representant en passat les dotze tribus d'Israel i en el present els dotze apòstols. La suma simbolitza la plenitud de la revelació de Deu en l'historia, l'Antic i el Nou Testament.
 

DCLXVI es el símbol del mes allunyat de la perfecció, representa el MAL, la BÈSTIA.